En el moment en què escric això, la confusió sobre el que ha passat només s’està començant a dissipar. Fa poques hores hi ha hagut un atemptat a l’aeroport de Kabul que ha matat entre 60 i 90 persones, 12 de les quals són soldats nord-americans. Aquestes són les dades que hi ha ara mateix.
Fa poca estona, l’ISIS ha proclamat l’autoria de l’atemptat publicant una foto del terrorista suicida ja equipat amb els explosius al voltant del cos just abans d’anar a immolar-se.
Això és tot el que sabem mentre esperem que el president Joe Biden compareixi davant la premsa. Segurament l’estan empastillant i comprovant si pot dir dues frases coherents seguides i mantenir-se dret alhora.
Però això no és tot. Avui també hem sabut que l’administració Biden ha proporcionat als talibans una llista dels nord-americans i els col·laboradors afganesos que haurien de poder arribar fins als avions per marxar cap als Estats Units.
Sí, ho heu llegit bé. El president Joe Biden ha proporcionat una llista de milers de col·laboradors afgans, una llista d’objectius, una llista de gent a perseguir i matar, junt amb les seves famílies, amics i coneguts. Això és el que ha fet l’exèrcit nord-americà sota les ordres de Joe Biden.
El despropòsit és de dimensions bíbliques. Però és que encara no hem acabat amb la llista de coses que hem sabut avui. Segons diversos portaveus de l’administració Biden, hi ha centenars de nord-americans a l’Afganistan que no volen tornar al seu país, és a dir, que s’hi volen quedar.
Aquesta és la única manera que han trobat per justificar l’enorme caos en què s’està convertint la repatriació del personal nord-americà. Segons un portaveu, el fet de que no responguin a les trucades telefòniques indica que no volen marxar del país.
Tenen tota la raó. Ara comença la temporada turística a l’Afganistan i ningú no se la vol perdre. Serà molt divertit, ja ho veuràs. Violaran la dona i a tu et fotran un tret a la cara. Kabul és un parc temàtic la mar d’entretingut. És per això que has decidit no contestar el telèfon quan l’exèrcit del teu país et truca per rescatar-te. Estàs massa ocupat preparant caipirinhes.
Ja ho hem dit anteriorment aquí i aquí, però ho direm un cop més: tot això era perfectament previsible i evitable. Tots els estaments militars i totes les agències d’intel·ligència aconsellaven fer exactament el contrari del que s’ha fet. Les declaracions presidencials i les dels subordinats es contradiuen constantment i no responen les preguntes que els fan els periodistes.
Si haguessin esperat un parell de mesos, tothom podia haver marxar sense cap problema, degut a que durant l’hivern afganès, que comença a l’octubre, no lluita ningú. De fet haurien donat temps a tots els occidentals que no viuen a Kabul a poder fer alguna cosa per arribar-hi.
Per exemple, l’exèrcit nord-americà està treballant per localitzar -sí, localitzar, no tenen ni idea d’on són- 24 estudiants i 16 pares de San Diego, Califòrnia, que havien anat durant les vacances d’estiu a visitar els seus familiars destinats a l’Afganistan a qui no veien des de fa molt temps. Com que ningú sabia que el president prendria la decisió de la retirada, no es va advertir a ningú de res. Alguns dels nens tenen edat preescolar.
Ah, que us pensaveu que les bones notícies ja s’havien acabat. Doncs no, el dia ha donat per més: el valor dels avions, helicòpters, drons, blindats i l’armament i muncició que l’exèrcit nord-americà s’ha deixat enrera puja ja als 85 mil milions de dòlars.
També s’ha començat a saber la llista concreta d’articles regalats als talibans. Per exemple, 16.000 visors d’infrarrojos d’última generació que donaven -fins ara, és clar- aventatge a les forces especials en operacions tàctiques nocturnes. O també 45 helicòpters de combat Black Hawk que els talibans ja han començat a pilotar, presumiblement perquè ja compten amb pilots del que fins ara eren les forces aèries de l’Afganistan. Tenim també 3 enormes avions C-130 de transport, 23 bombarders lleugers Super Tucano i 40 helicòpters de combat que no són Black Hawks.
El pànic militar que hi ha ara mateix és que venguin alguns d’aquests aparells a Iran, Paquistan i, especialment, a Rússia i Xina, que estarien interessadíssims en fer enginyeria inversa dels avançats sistemes electrònics d’alguns d’aquests aparells.
En una entrevista de fa poca estona, el general retirat de les forces aèries Blaine Holt ha explicat que hi ha informacions d’arreu de les 33 províncies que descriuen el mateix modus operandi dels talibans per tot el país: violen i maten dones al carrer, executen els afganesos que identifiquen com a policies durant l’anterior govern i llavors es passegen amb cotxes cridant per un altaveu el nom dels traidors col·laboracionistes que estan buscant. Com és comprensible, les delacions, acurades o falses, són constants: millor tu que jo.
La missió a l’Afganistan ha estat tot un èxit. S’havia concebut com la manera d’evitar que grups terroristes puguessin trobar refugi i base per a planejar i organitzar atemptats a territori nord-americà. I efectivament, l’ISIS ja ha anunciat la seva tornada entrant per la porta gran, concretament la de l’aeroport de Kabul.
Mentrestant, la nostra estimada Unió Europea manté els mil milions d’euros d’ajuts al desenvolupament anunciats per sorpresa fa pocs dies, que òbviament són un pagament pel fet de poder fer aterrar avions per endur-se el personal europeu de Kabul. Els Estats Units s’hauran d’inventar ara alguna altra cosa per pagar el rescat pels milers de ciutadans nord-americans que acabin treient a partir de setembre.
Occident s’ha convertit en el principal armador, proveïdor, i finançador del règim talibà. És obvi que estem dirigits per grans estadistes i millors gestors.
Deixa un comentari