23°C Barcelona

Dimecres, 6 juliol 2022

Pep Guardiola, professor de català

Podeu escoltar la lectura del text activant el Reproductor.

Aquesta passada nit, Pep Guardiola no se n’ha pogut estar de criticar obertament davant els micròfons de TV3 la gestió de Javier Tebas, president de la Lliga espanyola i Premi Nobel d’astrofísica quàntica.

Si bé esportivament el futbol espanyol ha estat clarament dominador a Europa tot el que portem de segle, la gestió de la Liga és un desastre i tothom sap per què: els seus dirigents, començant per Javier Tebas, són una colla d’impresentables de barra de bar.

Com a dada interessant, a la temporada 2017-18, l’últim equip classificat de la Premier League anglesa, el West Bromwich Albion, va tenir més ingressos procedents de drets televisius que l’Atlètic de Madrid. El caudillo ja ho va avisar, que això de la pérfida Albión era una mala cosa.

Ja no cal comentar el tema dels horaris adaptats a mercats llunyans com els àrabs o xinesos, els camps buits, els calendaris impossibles o la surrealista celebració de Mundials a Qatar en ple estiu i finals de Supercopa de les Espanyes espanyoles a un altre continent. Tot, exclusivament, per cobrar dinerets en comissions i en detriment d’esportistes i aficionats.

Tebas ha contestat a Twitter i llavors Pep Guardiola l’ha posat al seu lloc. Aquí abaix teniu la conversa, però el que us hauria de cridar l’atenció és que en Pep Guardiola no deixa d’escriure en català en cap moment.

Javier Tebas no és català, i la conversa serà molt probablement seguida a tot arreu, tammateix a d’altres països i continents. Per tant, en Pep Guardiola està clarament trencant una dinàmica que els catalans -i, per tant, tothom- sempre hem assumit com a natural: qualsevol frase que contingui un sol mot susceptible de no ser entès en català -encara que no sapiguem si l’interlocutor ens entén o no-, ens obliga a canviar a l’espanyol sempre i en tota circumstància.

Això és, naturalment, perquè si només parles espanyol el català és gairebé tan difícil d’entendre com el japonès, com tothom sap.

El gest d’en Pep Guardiola no hauria de ser l’excepció, sinò la cosa més normal del món. Ja comença a ser hora de què els catalans tinguem una mica de dignitat i amor per la nostra llengua i la nostra cultura. Si algú no ens entén, que pregunti, que no és tan difícil.

ACTUALITZACIÓ

Sembla que, efectivament, traslladar la responsabilitat de ser tolerant a l’altre funciona. Fa poques hores, Javier Tebas li ha etzibat una corrua de respostes a Pep Guardiola… en català!

Tenint en compte que el món polític del senyor Tebas és la ultradreta més casposa i espanyolista, no està gens malament. Això sí, el señorío que gasta és mes messetari que un entrepà de calamars.

Pep, la teva llengua ens assenyala el camí.

Reader Interactions

Comentaris

  1. Àngels ha dit

    Genial! Desconeixia aquesta anècdota que és realment molt interessant. El mateix que ha aconseguit en Guardiola és el que comproves cada dia al carrer quan et mantens parlant amb català peti qui peti i comproves que moltes vegades (no totes) el teu interlocutor canvia al català o fa l’esforç de dir alguna paraula en català.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.