15°C Barcelona

Dijous, 28 març 2024
[easy-profiles template="tinymodern" align="right" size="small" nospace="no" cta="no" cta_vertical="no" profiles_all_networks="no"]

Mahatma Cuixart

Podeu escoltar la lectura del text activant el Reproductor.

Nelson Cuixart diu que ell no és polític. Menteix, és clar. Segons diu, ell és una ‘persona normal i corrent’ i, bé, que resulta que ‘accidentalment’ li va ‘tocar’ viure aquells moments com a president d’Òmnium, etcètera.

També diu que, quan veu Miquel Iceta, veu el PSC i els centenars de milers de catalans que el voten. Que no vol odi ni rancor, i que mai ningú el confrontarà contra els demòcrates de Catalunya.

També diu que empatitza amb les persones que s’hagin pogut sentir dolgudes per la seva abraçada amb Miquel Iceta.

Ah, i també diu que quan s’abraça a Iceta, s’abraça a sí mateix. Sí, això és el que diu.

L’altre Nelson, el de debò, no deia aquestes tonteries. L’altre Nelson, el de l’altra ANC, deia que no es pot negociar ni fer contractes amb presos. El Nelson que va veure triomfar la seva revolució només va demanar al seu partit que renunciés a la lluita armada -és a dir, que abandonessin el terrorisme- 15 dies després de ser alliberat i 24 dies després de que l’ANC fos perfectament legalitzada. S’havia passat 28 anys a una presó sud-africana, 18 en règim d’aïllament, rebutjant diversos intents de fer-lo seure a negociar a canvi de privilegis i la seva llibertat personal.

Hi havia un altre senyor baixet i també expert en repressió carcelària anomenat Mohandas Karamchand Gandhi. Diuen que ell solet va derrotar l’imperi britànic tot predicant la lluita no-violenta, però en realitat el que Gandhi feia era fer imaginar als invasors com seria la lluita si s’arribava a tornar violenta.

Podien negociar amb ell o enfrontar-se als milions d’indis que deixaria de poder controlar i que es revoltarien si l’explotació colonial continuava, o escalava, o el convertien a ell en màrtir.

Jordi Cuixart diu que ell apira a que el 80% dels catalans s’uneixin com un sol poble i etcètera. L’únic problema és que això ni és possible -per sort- ni és democràtic.

No és democràtic perquè les societats democràtiques ho són precisament perquè hi ha diversitat d’opcions polítiques. I per això ja fa temps que hi ha un 80% de catalans -dada que Cuixart oblida interessadament- que estan d’acord en que no estan d’acord, i per això volen que votem.

El Mahatma Cuixart ja fa dies que té el que diu que vol, en demografia, en infraestructura i en logística. Fa més d’una dècada que el poble català demostra una extraordinària capacitat organitzativa, i els dies del Tsunami Democràtic, la última gran demostració de control del territori, van espantar de debò tothom que mereixia passar por, inclosos els nostres.

Exigir un referèndum sobre el destí del nostre país no és independitzar-se unilateralment ni atacar la democràcia. Exigir -no demanar, exigir- un referèndum no és quelcom negociable. Només són negociables el quan i el com. Per què? Simplement perquè és el que fa anys que vota, de forma democràtica, el poble català. Exactament, quines raons més necessiteu, demòcrates?

Mandela no va exigir mai la independència de cap territori. La seva única exigència -és clar que no demanava res, exigia el que li era legítim exigir- era estar a la mateixa alçada política que els seus adversaris, per poder guanyar-los democràticament i canviar el destí del seu país.

Gandhi va exigir la independència del seu país sense votar res senzillament perquè exigir una votació era una tonteria, tothom sabia el resultat. Tampoc va exigir que marxessin i prou. Per això la Índia pertany a la Commonwealth, i per això la Índia i el Regne Unit són amics i aliats des de sempre.

Les dues principals entitats socials catalanes tenen l’obligació d’exigir -sí, exigir- als tres partits independentistes que exigeixin -sí, exigir- que el govern espanyol s’assegui a negociar data i condicions d’un referèndum sobre la independència de Catalunya amb una sola pregunta de sí o no, i al darrera -i a banda- totes les preguntes que el govern espanyol vulgui només en cas de que es voti ‘No’ a la independència.

Naturalment, un només pot exigir les coses si té una posició de força, la resta és fer volar coloms i abraçar carcellers. L’ANC -la nostra- i Òmnium tenen la força per aturar el país quan vulguin i muntar tots els sabotatges -dic sabotatges, no atemptats- que facin falta per exasperar el règim que ens explota colonialment, ens roba els nostres diners i intenta acabar amb la nostra existència com a poble.

Jordi Cuixart i Jordi Sànchez -i la resta de presos, és clar- farien bé declarant que efectivament no estan penedits de res i que el seu judici va ser una farsa plena d’irregularitats pròpies d’una monarquia bananera.

Cuixart i companyia haurien d’exigir una amnistia pels vora 4.000 represaliats angoixats pel que els farà la injustícia espanyola, i declarar que si no s’absol tothom el primer que faran quan surtin -o millor, sense sortir- serà aturar el país de forma pacífica i cridar a boicotejar-ho tot fins a aconseguir la negociació de la data del referèndum d’independència.

Només així, en aquestes condicions, un pot dedicar-se a estar moralment per sobre el bé i el mal, a abraçar col·laboracionistes, repressors i carcellers, departir afablement amb ells demostrant que el que un vol és la concòrdia, empatitzar amb els demòcrates espanyols i resoldre els problemes reals de la gent sense cap rancor, amb voluntat de diàleg i col·laboració amb el futur estat amic dels Països Catalans.

Reader Interactions

Comentaris

  1. Més de 4000 represaliats… Perseguits i silenciats. Els veritables Ghandi, Mandela, Parks . però és clar, aquests no formen part de la “politicràcia” que aquest país nostre també exhibeix sense vergonya ni dignitat personal.

    A Aquest nostre país també li caldrà rentar-se la cara amb aigua i sabó, i no amb tovalloletes.

    Mahatma Cuixart o bledes i moralina espiritual per anar fent? “Qui dies passa, anys empeny”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *