Jo hauria parlat també en espanyol a TVE

Veient com s’ha esdevingut el debat on els “nostres” no són capaços de defensar-se, ni junts ni per separat, dels atacs delirants i els deliris atacants de l’espanyolisme tronat, he arribat a la conclusió de que hem perdut una oportunitat única.

Pere Aragonès, Laura Borràs i Carles Riera han deixat passar una grandíssima, immensa oportunitat. Com que fa dies que no passegen pels barris de les ciutats pressumptament catalanes on mai, ni un sol cop, se sent a ningú parlar, ben alt, ben clar, ben fort el català, doncs no saben que sí hi ha interès per la política a les llars espanyoles del cinturó industrial de Barcelona –quatre milions trescents-mil habitants-, que és on viu, majoritàriament, l’espanyolada.

Hi ha una pila, hi ha molts centenars de mil·lers de ciutadans d’origen i creences espanyoles, a Catalunya. Viuen vides paral·leles respecte als seus compatriotes (recordeu, tan catalán como tú) on no hi ha pràcticament més interacció en català que l’estrictament necessària -és a dir, cap-. Miren també televisions paral·leles i escolten ràdios paral·leles. S’informen a TeleCinco i Antena3, a La Sexta i a Cuatro, i tal com ens passa als altres catalans -tan catalán como tú-, estan amoïnats i preocupats pel que ha de passar.

No tinc en aquest moment ni remota idea de quina audiència haurà aconseguit fer el debat electoral que tot just ha acabat a TVE, però auguro que no serà pas dolenta respecte als números habituals d’aquesta mena de programes. Pues claro que me interesa, vivo en Cataluña, mis hijos viven en Cataluña. I també molts néts viuen ja a Catalunya.

Voleu ampliar el ventall? Voleu eixamplar la base? Voleu convèncer més gent? Voleu ser no només el 50+1, sinò el 60, el 65 per cent? Dirigiu-vos a aquesta gent. Us estan donant veu a la televisió que mira aquesta gent. I, per l’amor de Déu, parleu a aquesta gent en el seu idioma. No, no em refereixo a l’espanyol. Em refereixo al seu idioma.

Pregunteu-los qué pasa cuando van al pueblo en verano. ¿Qué les dice su propia familia, su propia gente? ¿No escuchan barbaridades y se ven obligados -y obligadas- a poner cara de póker y a decir timidamente “no, no, eso no” a según qué cosas sobre persecuciones? ¿Cuántos primos declaran abiertamente que el Torra y el Puchimón ese lo quieren robar todo?

Si aquí se vive tan mal y están tan perseguidos, ¿por qué no se vuelven a su lugar de origen? Mucho más barato vivir en Jaén o en Cáceres, ¿no es así? Pero si se les está persiguiendo y obligando a aguantar cosas terribles, ¿no? ¿No?

Per què no pot sortir un candidat a la presidència de Catalunya, de tota Catalunya -tan catalán como tú- a preguntar-los, mirant a càmera, quants canals de televisió hi ha a Catalunya en català? Quants catalans canvien d’idioma immediatament des de sempre quan algú els parla en espanyol, i quants no?

Pere Aragonès, Laura Borràs i Carles Riera han perdut -podrien haver pactat fer-ho per torns, hauria estat col·losal- l’oportunitat de deixar de banda els falsos somriures, posar-se ben seriosos i preguntar als espanyols que viuen i són perseguits a Catalunya com és que no es coneix, com és que no hi ha cap cas conegut de gent al carrer dient-los “a mi em parles en català”, però quan van al poble sempre escolten històries de ciència-ficció on algú ha visitat Barcelona i, en plena Rambla -sempre és a la Rambla-, ha preguntat una adreça i s’han negat a contestar-li en espanyol, o directament no l’entenien.

Els nostres candidats han perdut l’oportunitat de preguntar a la càmera per què els seus cosins, cunyats i oncles viuen a llocs tan grans com Catalunya però on pràcticament no hi ha empreses i, en canvi, un 25% de la població laboral són funcionaris. S’han oblidat de preguntar, en la lengua que nos une, per què no hi ha mil·lers de catalans –tan español como tú– que puguin treballar menys d’un mes i cobrar sis mesos de subvenció.

Hi havia -hi ha- una llarga llista de preguntes que algú hauria de fer públicament a la ciutadania que viu a Catalunya i es diu, es creu, espanyola. Saben on va a parar, què passa amb el 21% de l’IVA que paguen pràcticament per cada article que compren? Saben com va exactament això de que a Madrit paguen menys impostos? Saben com pot ser que Madrit, sense el turisme de la costa, sense la SEAT ni la Nissan ni la Renault ni la Ford ni la Mercedes, sense Airbus, sense cap indústria coneguda, tingui més PIB que Catalunya?

Són molt interessants, les preguntes que se’ls poden fer als catalans espanyols sobre Madrit. N’hi ha una que, en temps de supremacisme, és segurament la més interessant de totes. La pregunta que se’ls ha de fer és com es van sentir els seus pares i avis quan van arribar com a immigrants al Gran Madriz i no els van ni deixar entrar –tan español como tú-, sinò que els van expulsar, els van deportar -sí, deportar– a Catalunya, perquè el mite de l’andalús vago i l’extremeny amb boina no el vam inventar els polacos, sinò els madrilenys, amb tot el señorío de categoría que els caracteritza. No a tots, sinò a uns quants, els amos d’Espanya que van enviar al vago, al paleto de tu abuelo al sitio ese asqueroso, a ver si lo llenamos y dejan de hablar la mierda esa del catalán.

Com veieu, hi ha molts més d’andalusos i extremenys tan catalanes como tú dels que hi hauria d’haver, a Catalunya. Són gent treballadora com la que més, i per això han prosperat molt més que els desgraciats morts de gana que es van quedar al pueblo i ara insulten als seus conciutadans catalans, i per tant, a ells.

El que sí és cert és que tots aquests catalans espanyols han acabat essent tan catalanes como tú, ja que fan exactament el mateix que nosaltres. La catalanor i l’espanyolada paguem i callem, i per si de cas, demanem perdó per existir.

Tot això és el que algú els hauria d’explicar, a la tele i en horari de prime time, als catalanes.

Això i que, segons l’espanyolíssim i monarquíssim diari madrileny ABC, una Catalunya independent baixaria el seu atur un 5% el primer dia, disposaria d’un 8% més de PIB, tot l’IVA i totes les cotitzacions de la Seguretat Social es quedarien a Catalunya i que ningú té cap interès a veure com una Catalunya independent prospera fora de la Unió Europea com ho fan, per exemple, Suissa i Noruega, que casualment -o no- són els dos països més rics del món.