Homenatge i defensa del major Trapero

Aquest és el text del guió del vídeo ‘Homenatge i defensa del major Trapero’ publicat a NetInformacio, el canal d’Informacio.Net a YouTube.

Si coneixeu aquest canal, sabreu que algun cop he criticat, molt durament, el major Trapero. Doncs avui faré exactament el contrari, avui toca defensar Josep Lluís Trapero, i us explicaré per què.

Com que el major Trapero ja haurà vist els vídeos en què parlo d’ell -és un país petit, els ha vist-, pensarà que amb amics com jo qui necessita enemics, però en realitat la dita més adient seria la que diu que com més clars, més amics.

Jo mantinc les meves crítiques, però això no treu que en Trapero hagi fet una bona feina i que hagi estat un bon cap dels Mossos, malgrat tots els problemes que ha afrontat i algunes equivocacions clares que ha comès.

Per començar, recordem la fenomenal tasca dels mossos durant l’atemptat d’agost de 2017 a Barcelona i Cambrils. Allà vam descobrir al major Trapero, un home ben plantat que desprenia solvència i feia cara de no estar per tonteries.

La reacció va ser gairebé apoteòsica amb el famós “Buenu, pues molt bé, pues adiós”, quan semblava que tot el que féiem els catalans era meravellós i tot el que es deia i es feia a Espanya era patètic i ridícul.

Se’n van fer fins i tot samarretes, amb aquella frase icònica que havia estat tan espontània com plena de significat envers els constants intents de fer-nos quedar malament per part dels periodistes espanyols.

L’eufòria és molt mala consellera, i fins i tot els homes més ferms es poden deixar endur per l’adulació i la frivolitat, quan sembla que, enlloc de caminar, levites.

De fet, ja feia temps que no trepitjava el terra, el major.

Estic segur que, encara a dia d’avui, el major Trapero se’n fa creus de com i per què va acabar a casa la Pilar Rahola, ja a 2016, cantant amb la guitarreta i fent-se fotos despreocupadament.

El que va venir després tots ho sabem, i també sabem com, paralel·lament, ha degenerat el cos de mossos d’Esquadra, especialment la Brimo i l’Arro, els antiavalots, plens de feixistes, pressumptes torturadors i sàdics violents que se saben protegits i impunes.

Molta gent es va sorprendre i va quedar decebuda quan va sentir el major declarar que tenia un pla per detenir el president Puigdemont i tot el seu govern. Apa que jo també hauria posat la mà al foc per aquesta colla.

Què us pensaveu que diria? Que haurieu fet vosaltres? Us haurieu fet l’harakiri allà al mig per aconseguir exactament què?

Fins i tot hi ha molta gent que està ofesa i se sent traïda perquè resulta que el major Trapero no era independentista.

Per començar, si el que vols és que el cap de la policia del teu país sigui indepentista, o espanyolista, o el que sigui, vas molt equivocat. El que vols és que sigui un bon cap de policia.

Voler un cap dels Mossos d’Esquadra polititzat és una mala idea, una molt mala idea. Per començar, vol dir que vols polititzar el càrrec, i vol dir que aquest senyor o senyora tindrà uns objectius personals, uns incentius, unes afiliacions, un biaix.

No és allà per fer de policia, és allà per més coses.

Si vols un cap del mossos que sigui d’aquesta o d’aquella manera, el que vols és un cap de policia corrupte. Així de clar.

Es pot ser no independentista i, alhora, un demòcrata de debò que en el moment de la veritat es posa al costat del poble? ¿Què creieu que hauria fet el major, en realitat, si el govern d’aquest país hagués declarat i mantingut la independència de manera ferma, amb un pla pensat i amb el poble al costat?

És més: ¿què va fer el major, quines van ser les ordres i el comportament del cos de Mossos d’Esquadra durant tot el Primer d’Octubre? ¿Què més necessiteu per entendre la complexitat i la perillositat de la situació personal d’aquest cap de policia?

Els que m’heu sentit criticar durament Josep Lluís Trapero també m’heu sentit dir que el que m’arriba és que és un home íntegre, que té el cap ben moblat, que és un líder i que va de cara.

Segurament per això, perquè és poc polític i va de cara, es va deixar endur per l’ego i la frivolitat i va acabar retratat a Cadaqués. Segurament pel mateix motiu ha acabat condecorant la seva pròpia advocada. Recordeu que, per bé i per mal, és un policia.

Com que és un policia i no un polític, no es va pensar gairebé aquella defensa que va fer dels mossos, preguntant-se en un discurs què té de transformador llançar pedres a la policia.

I com que no s’ho va pensar gaire, doncs alguns li vam contestar, primer, que deixés de dir tonteries, i segon, que si volia fer discursos polítics, primer deixi la placa i la pistola damunt la taula i després obri la boca.

Però si som honestos, també hem de reconèixer que només intentava defensar els mossos, no imitar Winston Churchill.

Prefereixo mil vegades un home que clarament comet un error, o dos, perquè li manca l’astúcia, la sofisticació, la puteria d’un polític però que després fa la feina de manera solvent i exemplar, que algú que ens vol entabanar explicant-nos el que sap que ens agrada sentir i que impulsarà la seva agenda i ambició personals.

I segurament per això ha acabat destituït. El major Josep Lluís Trapero ha acabat destituït perquè el nostre govern compost per homes i dones petits, minúsculs que converteixen en porqueria tot el que toquen, han trobat algú en qui desviar la culpa.

Ara resulta que el problema és que el major Trapero no és independentista. Que va dir el que va dir al judici. Vosaltres, covards incapaços que esteu rendint el país i ens avergonyiu dia rera dia, vosaltres creieu que podeu anar donant lliçons de lleialtat?

Ja fa dies que se’n parlava, de que tenia ofertes de l’empresa privada. Mentida: el que tenia, probablement, era una sortida que li havien buscat perquè no hi hagués soroll.

Si ell acceptava l’oferta d’una empresa que li feia el favor al govern i així se n’anava pel seu peu, ningú no preguntaria, com ara, per què se’l fa fora. Porten mesos i mesos, aquesta colla de covards miserables que ens governa, rumiant com fotre fora el major sense que els perjudiqui.

I segur que tenia una bona oferta. A diferència dels seus caps polítics, que sovint no saben fer res de res ni han treballat en sa punyetera vida i per això fan clientelisme polític per tenir ben preparada una porta giratòria, el major Josep Lluís Trapero sí pot passar al sector privat en diverses posicions d’assessoria o lideratge.

I cobrar una calerada, un sou d’acord amb la seva categoria professional i la seva expertesa. Jo el contractaria immediatament, ja us ho dic. Però sembla que no, que continuarà al cos amb el mateix rang de major però sense el comandament.

No, si al final en Trapero haurà après a fer política, a base d’hòsties. Ara, el conseller d’Interior haurà de respondre per què l’ha fet fora de mala manera. No cal que contesti, ja us ho explico jo: l’han fet fora perquè no volen un cap de policia. Volen un cap de policia polític o pitjor, un criat.

I Catalunya per un cap de policia que va donar en tot moment senyals clars de voler fer la seva feina i que el deixessin fer-la en pau.

Perquè una altra cosa que heu de saber és que si el cos de Mossos d’Esquadra ha degenerat, ha estat justament quan ell no hi era, i ha estat justament sota les ordres d’uns polítics que ens han portat a on som.

Un cop absolt del judici farsa on se l’ha intentat fer empresonar per rebel·lió i després per sedició, no el volien, però no van tenir més remei que restituir-lo al front de la policia nacional de Catalunya.

El xoc estava servit. El major Josep Lluís Trapero ha passat per l’infern i n’ha sortit dret, net i honorable.

Quan els seus caps el miren, veuen a un home que els recorda que ell sí va ser solvent, sí va treballar pel país. Va tractar bé al poble, va protegir el poble a l’hora de la veritat mentre ells no havien planejat ni preparat res, ni tan sols havien intercanviat una sola paraula del que farien a partir del dia 2 d’octubre.

I això va passar perquè aquesta colla d’inútils es pensen que tothom és com ells i com elles, que la gent no fem la feina ni correm riscos. Els recorda constantment que aquest comandant de policia va respectar, al contrari que ells, la voluntat del poble.

És que em sembla que no sou conscients del que va passar el Primer d’Octubre des de la perspectiva de la policia. El cap de l’operatiu, el coronel Pérez de los Cobos, el que va enviar milers de policies a obrir-nos el cap, és un senyor que el 23-F va sortir de casa seva amb la camisa azul i va anar cap al cuartell a posar-se a les ordres dels colpistes.

En Pérez de los Cobos és un feixista, un violent, un monstre, un dimoni. I es necessiten uns pebrots del tamany de les muntanyes de Montserrat per desafiar aquesta classe de tios i decidir que els 18.000 homes i dones que estan sota les teves ordres faran el que tu creus que s’ha de fer, és a dir, desobeïr aquell monstre que té al davant.

Aquí teniu la dimensió del què va fer el major Josep Lluís Trapero, enlloc del que podia haver fet. Perquè el que podia haver fet és, simplement, atacar els col·legis i al poble indefens.

Més encara, podia haver detingut tot el govern. Però encara us penseu realment que tenien un pla per detenir el govern? Què collons tenien un pla! Si haguessin tingut un pla, haurieu vist desfilar testimonis, informes secrets de mossos, de tot.

Enlloc d’això vau veure el segon dels mossos, amb cara d’estar improvisant, dient “sí sí, teníamos un plan. Uy sí, qué plan teníamos, menudo plan”.

Tothom en aquella sala, excepte els idiotes asseguts al banc dels acusats, sabia que allò era mentida. Però, com demostrar-ho? Com demostrar que el cap de la policia catalana i els seus 18.000 subordinats eren uns traidores a España, si els estava parlant d’una operació secreta?

Josep Lluís Trapero podia haver escollit Espanya i tots sabem que li hauria anat molt millor. Premiat, condecorat, endollat, campió d’Espanya. Els nostres polítics fan veure que no en tenen ni idea, però en el fons saben que aquest home, aquell dia, els va salvar el cul i potser la vida, i que va tactar al poble justament a l’inrevès de com ho van fer ells.

I per això el volen fer fora. Qui és, exactament, el traidor al poble de Catalunya aquí?

I vosaltres, nosaltres, davant el dubte, faríem bé de no mentir-nos a nosaltres mateixos, de dir la veritat tal com és. Davant el dubte de qui és i com és el major Josep Lluís Trapero, el que cal és mirar quins són els seus actes i els seus fets i quins són els no fets i els no actes de la resta.

Així sabreu de qui refiar-vos la propera vegada. Aquesta és la lliçó d’alta, altíssima política, que n’heu de treure de la trajectòria i caiguda del major Josep Lluís Trapero.