Aquest és el text del guió del vídeo ‘Hi ha criminals dins els Mossos d’Esquadra’ publicat a NetInformacio, el canal d’Informacio.Net a YouTube.
Jo he vist un policia disparant per l’esquena
Avui començaré amb una petita història personal. Ja fa molts anys d’això, em penso que devia ser l’estiu del 96, potser 97, si fa no fa. Caminàvem de matinada amb cinc persones més a buscar els cotxes molt a prop de les Drassanes de Barcelona, quan de sobte va sortir de la foscor un home que corria perseguit per un policia de la guàrdia urbana.
Tal com els vam veure, el policia va disparar la seva pistola apuntant a l’esquena del fugitiu, que no només anava desarmat, sinò que no portava ni roba ni sabates, només un pantalonet curt.
Ràpidament van aparèixer més agents i quan el van enganxar i ja el tenien a terra, es van dedicar a apallissar-lo amb patades al cap incloses.
Vaig intentar intervenir però un d’ells em va aturar de molt mala manera, el van pujar a una furgoneta de la Guàrdia Urbana i van marxar d’allà a tota velocitat.
Pel que sembla, no ha canviat gairebé res després de tants anys, i la mateixa classe d’animals arriben a policies gràcies a un sistema de selecció que, òbviament funciona promocionant a gent violenta i sàdica.
Si fos un problema de quatre monos de gimnàs amb problemes de psicopatia, seria senzill identificar-los i aïllar-los (suposant que hi hagi alguna mena de control psicològic efectiu a gent que duu armes de foc i una placa).
Però, com veurem avui, la cosa no és tan senzilla.
Per què puguin passar un determinat tipus de coses, calen unes condicions molt determinades, no n’hi ha prou amb la permissivitat dels polítics o una manca de control de les tasques operatives.
Per arribar a que es produeixin alguns fets es necessita que la cadena de comandament estigui farcida d’oficials disposats, pressumptament, a amagar o inventar proves, encobrir fets delictius, prevaricar i saltar-se les lleis que faci falta per tal que cap dels nostres tingui problemes.
D’aquí a les màfies policials, la corrupció i tota mena d’abusos hi ha molt poques passes. I el millor és que tothom sap on és exactament el problema.
El judici de Lledoners és una farsa
La passada setmana es va realitzar el judici als Nou de Lledoners. A aquestes alçades, ja sabreu que només en acabar la declaració dels mossos d’esquadra que eren les pressumptes víctimes dels nou acusats, es va fer de seguida palès que tot era un muntatge policial, i la jutgessa va anunciar que sis dels nou acusats quedarien directament absolts.
Les tres acusacions restants són també molt febles, i en definitiva tot això no és altra cosa que una farsa, participada per la pròpia Generalitat i els seus fantàstics advocats. Però tranquils, que ningú no dimitirà.
L’especialitat dels governs de la Generalitat dels darrers anys consisteix, simplement, en fugir cap endavant, sense cap criteri ni connexió amb la realitat, sense projecte ni explicacions de cap tipus.
Amb la seguretat, amb la impunitat que dóna saber que no votarem ningú més. Que tenen el nostre vot segrestat.
Voteu-los, que són els nostres.
Sis mossos pressumptament torturadors
El que us he preparat per avui no és gens agradable. Però crec que se n’ha de parlar, i s’ha d’explicar la història sencera.
Resulta que un dels mossos que acusen als Nou de Lledoners és un caporal de l’ARRO i que està acusat per una agressió racista amb abús d’autoritat, tortures i vexacions a un jove immigrant a Sant Feliu Sasserra, al Bages.
Per por a donar el seu nom real, el jove fa servir el nom de Wubi.
Doncs segons la versió d’en Wubi, el 10 de gener de 2019 es disposa a treure a passejar el gos, i quan baixa de casa es troba un grup de mossos d’esquadra que li demanen de mala manera la documentació i comencen a maltractar-lo.
Li escupen, l’insulten amb expressions racistes, li donen cops de puny i li llencen bosses d’escombraries. I és clar, s’espanta molt.
Segons sembla, acaba sortint corrents per un descampat, i diu que sent una detonació, com un tret. Però aconsegueix fugir.
Resulta que els mossos són allà per desnonar un grup de joves que viuen a l’edifici, i en Wubi, que ja es troba en lloc segur, agafa el telèfon i truca als seus companys per avisar-los.
El jove que contesta el telèfon li diu que els agents ja els estan registrant, i de sobte un mosso li prèn el mòbil i s’hi posa. Li diu que vagi immediatament cap allà, que si no li emetran una ordre de recerca i captura.
En Wubi s’espanta i decideix anar-hi, però té una bona idea: engega la gravadora del seu telèfon mòbil per gravar el que pugui passar, que ja ha vist com les gasten aquests policies.
En arribar de nou a l’edifici, amb el mòbil ja gravant, els policies del cos dels Mossos d’Esquadra se l’emporten a on ningú no els pot veure, i per tant que no hi hagi testimonis del que estan a punt de fer, i el peguen, l’insulten, el vexen i li fan tota mena de maltractaments racistes i inhumans que el deixen ferit, baldat i completament terroritzat.
Sortosament, no s’adonen de què el mòbil del nano grava tot el so, i una part d’aquesta gravació va ser publicada a La Directa i emesa per Catalunya Ràdio.
Si no l’heu sentida, us asseguro que posa els pèls de punta.
Si la voleu escoltar, he afegit un link abaix a la descripció del vídeo.
A la gravació, un dels mossos confirma que ha disparat la seva arma però que “He fallado, ¿eh? Si no, te reviento”.
Mentre el noi suplica pietat i intenta fer-los entendre que també és un ésser humà i els pregunta que per què són tan dolents, les veus dels mossos afirmen que sí, que són racistes, molt. Més que racistes.
Que “soy lo más cerca que vas a ver al demonio”.
En diverses ocasions trobem expressions com “tú eres un mono”, “puto negro de mierda”, “racista es poco”, “negro de mierda, hijo de la gran puta”.
El colpegen de diverses maneres i el mouen de lloc, i novament l’agent que l’ha disparat torna a dir-li “He fallado, ¿eh? Si no, te reventaba las costillas con una bala”.
Les proclames racistes i violentes i els cops segueixen durant més estona i són realment esfereidores.
Finalment, se l’emporten a comissaria i li neguen l’assistència mèdica que demana en diverses ocasions.
A la matinada, finalment se l’enduen a l’hospital i li fan unes radiografies mentre els agents el vigilen, la qual cosa és també irregular segons els seus advocats.
El jutge continua la investigació
L’endemà, és posat a disposició judicial i explica al jutge tot el que va passar el dia anterior. Queda en llibertat amb càrrecs per un delicte contra la salut pública, òbviament una acusació absurda que serà arxivada.
El jutge, per la seva banda, continua la investigació dels fets que denuncia en Wubi perquè resulta que té identificats els sis agents que hi van participar, gràcies a l’atestat que aquests sis genis van redactar per documentar la seva actuació en el desnonament.
En un primer moment, els sis agents es neguen a col·laborar a la investigació, i els seus caps de l’ARRO diuen que no poden reconèixer les seves veus perquè no els coneixen prou, que el tracte amb ells és “ocasional”.
Menteixen, és clar. Pressumptament, és clar.
El 15 de juny, La Directa i Catalunya Ràdio fan pública la gravació de Wubi i esclata l’escàndol. Quinze dies més tard, dos sargents de l’ARRO es retracten del seu testimoni anterior davant Afers Interns i reconeixen les veus dels agents.
Segons el seu nou testimoni, s’hi havien fixat més, amb més deteniment, i oh miracle, de sobte ja reconeixien les veus de tots els seus subordinats. Al·leluia!
Jo no śe com ho veieu vosaltres, però a mi em sembla que una cosa és el corporativisme i una altra de ben diferent és el pressumpte encobriment dels autors de tortures i pallisses racistes.
No sé exactament quina mena de caps de les unitats especials de policia tenim en aquest país, però això és inadmissible.
Si està clar que han mentit -i és evident que ho han fet, perquè han rectificat-, se’ls ha d’expedientar com a mínim. És clarament una falta molt greu, i m’és indiferent el que posi al codi dels mossos, això no pot ser.
Quins altres encobriments es donen, dels quals no hi ha gravacions per descobrir-los?
La intervenció dels polítics i el reglament disciplinari
El conseller d’Interior de llavors, el gran Miquel Buch, va afirmar primer que, tal com tingués els noms dels sis mossos, n’exigiria l’expulsió immediata. Naturalment, no va complir res del que va dir.
Per no complir, no va complir ni el que diu el propi reglament disciplinari dels mossos d’esquadra.
L’article 5 d’aquest reglament parla de la suspensió de funcions per més d’un any i menys de sis amb la pèrdua de retribucions -és a dir, el sou-, per la comissió de faltes molt greus. Entre les faltes molt greus està, òbviament, la discriminació per raó de raça, la inflicció de tortures i maltractaments, la instigació a cometre aquests actes, o el fet de col·laborar-hi o tolerar-los.
L’article 5 també té unes paraules dedicades als comandaments pressumptament encobridors d’aquests delictes penals, però no cal allargar-nos innecessàriament.
El millor que té el reglament disciplinari dels mossos d’esquadra és que pots aplicar-lo de manera preventiva, cautelar, sense necessitat d’esperar una sentència o una ordre judicial.
Per tant, hi ha un automatisme legal que permet aïllar aquests policies pressumptament racistes, sàdics i torturadors i impedir-los que segueixin exercint amb total impunitat.
Però és que resulta que, uns dies després de l’escàndol, hi ha un ple al Parlament, el Parlament de Catalunya, ja sabeu, allà on se suposa que hi ha els diputats, que fan les lleis, i són els dipositaris de la democràcia, i la voluntat del poble, i totes aquestes coses boniques.
Doncs es veu que la CUP proposa una resolució de tolerància zero amb els abusos policials.
Home, jo diria que no hauria de fer cap falta una resolució del Parlament perquè hi hagi zero abusos policials, però en fi, la cosa queda en què la CUP, Esquerra i En Comú Podem, que són els grups que venen aquest tipus de peix, l’esquerra i totes aquestes coses, doncs voten que Sí, com és lògic.
Llavors Ciudadanos vota que No. Voten que no perquè ells no venen cap peix, ells són directament taurons.
I PSC, PP i Junts per Catalunya s’abstenen.
Fent evident la mena de peix que venen: són gent d’ordre.
Jo no tinc la més remota idea de què és el que fa Junts per Catalunya abstenint-se, quin collons d’aventatge li veuen a no votar que Sí, simplement no hi ha qui ho entengui.
Violència feixista, tortures, racisme. I van i s’abstenen.
Total, que el Parlament de Catalunya insta al govern de la Generalitat a suspendre de sou i feina els sis agents pressumptament torturadors.
És a dir, tenim que el conseller Buch fa una promesa públicament, té el reglament que li permet complir-la i a més un encàrrec del mateix Parlament de Catalunya. I què és el que fa?
Exacte, no suspèn els agents. Simplement els canvia de destí. No és meravellós?
El millor és que ningú no dóna la més mínima explicació. I el president de la Generalitat, el Molt Honorable Joaquim Torra, no té res a dir. Està massa ocupat penjant llençols al balcó.
El fet que ell sigui el màxim responsable, el cap dels Mossos d’Esquadra, no té la més mínima importància.
El proper cop que parleu amb un mosso
Vol dir que és perfectament possible que, quan us parin en un control de trànsit o interactueu de la manera que sigui amb un mosso d’esquadra, en un perfecte català, l’agent que tingueu al davant sigui un racista torturador, un psicòpata que us tractarà amb perfecta educació si sou blanquets i teniu l’aparença adequada, mentre que si no quadreu amb aquest perfil ben determinat correu el risc de patir una cacera.
Heu de tenir en compte que, si us passés això, la gravadora del vostre mòbil no us serviria de res perquè ara ja saben el que han de fer.
També us convé saber que, encara que us facin una cara nova o un cul nou, saben perfectament que no els passarà absolutament res, almenys això és el que sabem fins ara.
Com disparar tranquilament algú per l’esquena
Una part que m’interessa particularment és la de disparar el fugitiu, desarmat i indefens, per l’esquena. Si l’abateixes, com justifiques el que li has fet?
Perquè s’ha de fer tot un muntatge. Com a mínim posar-li un arma mortal a les mans, imagino.
I a més, necessites que tots els participants estiguin d’acord amb el que has fet i no dubtin a encobrir-te. És a dir, no necessites una o dues pomes podrides, necessites que totes ho siguin.
I, pel que s’ha vist, no hi ha problema a trobar comandaments de policia corruptes que menteixin i els encobreixin, tot pressumptament, és clar.
No és una cosa que es pugui improvisar. Necessites que estigui clar, des d’un principi, que no hi haurà problema si la cosa s’escalfa, si algú perd el cap. Necessites tenir clar que, quan tornis a comissaria i parlis amb els caps, no hi haurà problema.
Recordeu que no estem parlant de qualsevol cosa. Estem parlant de delictes penals. Estem parlant de pallisses, tortures, vexacions i de disparar bales per l’esquena. D’això és del que esten parlant.
“He fallado, ¿eh? Si no, te reventaba las costillas con una bala”. Li diu dues vegades, i li diu perquè sap que pot fer-ho, que no li hauria passat res.
Hi ha criminals dins els Mossos d’Esquadra?
Ara tinc una pregunta i vull que us la penseu molt be. ¿Vol dir tot això que algunes de les unitats, o alguna de les seccions del cos de mossos d’esquadra s’ha convertit en una banda criminal organitzada?
Estic exagerant? Per què estic exagerant? Quina és la part de “banda criminal organitzada” que no es compleix aquí?
Si un grup de sis agents, pressumptament, sap que pot disparar una persona indefensa i desarmada per l’esquena, o torturar-la, és perquè saben que l’estructura per la qual treballen els empara.
És igual si és la guàrdia urbana o els mossos d’esquadra. Si és l’any 96 o l’any 2019. Saben que els seus caps els encobriran, facin el que facin. Que, en definitiva, regna la impunitat i no tenen que respondre davant de ningú.
Els bojos anys 90 encara són aquí
Durant els anys 90, hi havia tot un submón de gimnasos, salons recreatius i bars molt particulars on tothom es coneixia i hi havia intercanvi de favors. Determinats agents i fins i tot comissaris de la policia nacional espanyola, i d’altres, encarregaven ‘feines’ que ells no podien fer personalment per no embrutar-se les mans a canvi de permissivitat i tot tipus de facilitats, o simplement, diners.
En realitat, tot continua igual. Tot això és molt desencoratjador, perquè la veritat és que dóna la sensació que no hi ha res a fer, que votis als polítics que votis res no canviarà i que estem venuts.
Doncs no. No és així. Ho deixarem aquí per avui, però molt aviat parlarem una estoneta del que es pot fer i que, de fet, s’ha fet en d’altres països.
Hem de témer per la nostra integritat si fem vídeos com aquest?
Ah, per cert, una última cosa: tal com fa la Marta Sibina al darrer vídeo del col·lectiu Octuvre, jo també li vull preguntar públicament aquí al major Trapero si he de tenir por de fer un vídeo com aquest o, simplement, de trobar-me un mosso d’esquadra pel carrer. I la pregunta és també per al conseller Joan Ignasi Elena. I pel president de la Generalitat, el Molt Honorable Pere Aragonès, cap dels mossos d’esquadra.
¿Els comentaristes polítics ens hem de preocupar per la nostra integritat a l’hora de donar la nostra opinió, la nostra crítica als mossos d’esquadra?
Com sempre, us agrairia molt que premessiu el botó del M’agrada o Like i que, si no ho heu fet encara, us feu subscriptors del canal. Així és com l’algoritme de YouTube sap que el vídeo us interessa i l’oferirà a més gent.
Fins la propera.
Deixa un comentari