20°C Barcelona

Dijous, 19 maig 2022

El major Trapero fa política i el conseller d’Interior amenaça

Aquest és el text del guió del vídeo ‘El major Trapero fa política i el conseller d’Interior amenaça’, publicat a NetInformacio, el canal d’Informacio.Net a YouTube.

El major dels mossos Josep Lluís Trapero es va preguntar ahir, en el seu discurs del dia de les Esquadres, què té de transformador llançar pedres a la policia. És molt senzill, major. Llançar una pedra a un policia és un acte punible, però llançar 10.000 pedres és política. Cremar un contàiner és vandalisme. Cremar-ne 100, és política.

Vol dir això que estic encoratjant des d’aquí el vandalisme o la violència? No. Estic descrivint el que passa, arreu del món, quan la gent se’n afarta i protesta. I això passa en dictadures i passa en democràcies. Els contàiners es cremen i les pedres es llancen per una pila de motius, però sempre hi ha un denominador comú, major Trapero: que les protestes normals, tranquiles, pacífiques, no funcionen. Que hi ha repressió. Que no hi ha democràcia. Que el poble, enlloc de ser escoltat, és reprimit, perseguit i castigat.

La gent no va tirant pedres i cremant contàiners cada cop que alguna cosa no els agrada. Ja fa temps que ens afaitem, major Trapero. Vosté i jo i tothom sabem perfectament quin és el mecanisme pel qual la gent acaba llançant pedres a la policia.

M’expliquen que el major Josep Lluís Trapero és, sobretot, un home íntegre. Que és un gran professional i totes aquestes coses, però sobretot que és un home íntegre de cap a peus. Que té el cap molt ben moblat i que és un líder i que va de cara.

No en tinc cap dubte. I tothom sap perfectament pel que ha hagut de passar. Ara bé, si el major Josep Lluís Trapero decideix que s’ha d’expressar, que ens ha de donar lliçons sobre què és transformador, o legítim o democràtic, faci el favor de deixar la placa i, sobretot, la pistola sobre la taula i es faci polític, o faci un blog o parli des d’on vulgui. Si vol, jo mateix el convido i parlem aquí públicament del que pot fer la gent o del que és transformador. De fet, no tinc cap problema en admetre que m’agradaria molt parlar amb ell de tot una mica. Però primer, la placa i la pistola.

La policia no té opinió política. Enlloc. Si algú ha de parlar de política és, en aquest cas, el responsable polític, és a dir, el conseller d’Interior.

La violència és el fracàs de la política. Les pedres i els contàiners cremats són el fracàs de la política. I aquest és un dels països més pacífics, tolerants i civilitzats del món. Pretendre que no ens hem tirat deu anys sortint al carrer sense tirar un paper al terra és insultar els catalans. Pretendre que la policia catalana no ha tingut un paper clar en la repressió violenta de la ciutadania és insultar els catalans. Els aldarulls com els d’Urquinaona i similars són considerats de baixa intensitat a tot el món. On són els expedients, on són les suspensions, on són les investigacions de tots els abusos policials? On és la necessària purga democràtica de la Brimo?

El que va passar ahir, dia de les Esquadres, és la darrera manifestació d’un fenòmen que ens està trinxant totes les institucions. El líder represaliat, que ho ha suportat tot de manera heròica, és restituït, o alliberat, i llavors esdevé intocable. Una autèntica vaca sagrada que fa i desfà, i que se sap poderós perquè té el prestigi del màrtir. Qui ets tu per ficar-te amb ell? Quina és la teva legitimitat per criticar-lo? Com goses?

I així és com acabem veient com el major dels mossos, heroi de tots els catalans, acaba utilitzant la institució que dirigeix per apropiar-se de les condecoracions oficials i donar-les als que l’han ajudat personalment a ell. La gent normal, quan hem d’agrair alguna cosa, ens gratem la butxaca i paguem una paella.

I, com una gran burla, el major diu obertament que les institucions només es poden canviar des de les institucions. Ja ho sabeu. Des de les alçades, des de les institucions, tot es veu molt lluny, molt petit. Es veu que el poble no hi té res a dir, sobre les institucions. El fet que les institucions estiguin per servir, per protegir i per representar al poble és quelcom que no compta, quan saps que pots dir el que et doni la gana perquè t’han regalat la institució i ja ets un intocable, un inabastable.

Així és com el major dels mossos es permet el luxe de donar opinió política, i així és com acabes veient el conseller d’Interior Joan Ignasi Elena anant molt més enllà de l’expressió política, amenaçant la ciutadania del país: no us atreviu a protestar, sereu reprimits.

Jo sóc el primer que reclamo més, molta més presència policial, als barris de les ciutats i viles catalanes on tothom sap que hi ha uns enormes problemes d’inseguretat. D’això, ni el major dels mossos ni el conseller d’Interior semblen tenir la més mínima constància.

Tampoc sembla que tinguin constància de què la Brimo és un cau de coneguts feixistes i sàdics, inclosos alguns dels comandaments. Que venen d’on venen i són el que són. I que són gent molt perillosa. Tot pressumptament, és clar, que ja ens coneixem.

Quan aquests sàdics violents amb placa a qui els esteu otorgant tota la impunitat del món, comencin, pressumptament, a amenaçar i a colpejar periodistes i activistes, a assetjar i espiar determinades persones, com els aturareu si no els atureu ara? Major? Conseller?

Us queixeu dels contàiners cremats i de les pedres, però teniu un atac d’amnèsia col·lectiva que us impedeix veure els abusos, la violència gratuïta, la impunitat no d’un, o dos o tres, sinò d’una pila d’agents de mossos mentre atacaven ciutadans indefensos, tot gravat en vídeo.

Mentrestant, en el dia a dia, tota la ciutadania sap perfectament per quin carrer no ha de passar mai, en quin barri és millor no entrar, quin portal i quin edifici és millor evitar.

Mentre condecoreu els amics i us condecoreu a vosaltres mateixos i passegeu el vostre ego i el vostre allunyament total del poble d’aquest país, la gent ens preguntem per què som nosaltres els que tenim por d’anar pel carrer i no són els delinqüents i els violents els que tenen por de nosaltres.

Reader Interactions

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.